Nounats i lactants:

El mateix part és la primera causa de tensions cranials. Un part difícil, curt, llarg, estancat, intervingut (instrumentalitzat, provocat, accelerat, cessaria)…, augmenten les possibilitats de provocar tensions al nadó.

L’osteopatia pot ajudar a resoldre aquestes tensions que en el nadó molts cops es manifesten com: alteració del son (dormir poc o malament), es posa tens o rígid sense motiu aparent, no li agrada que li toquin alguna part del cos (cap, coll, esquena..), plora cada cop que se li toca el cap, respira malament o amb dificultat pel nas, té regurgitacions o dificultat en empassar, dorm massa durant el dia i nit…,

Molts nadons neixen amb deformacions cranials a causa del pas pel canal del part, normalment aquestes es resolen soles de forma espontània a mesura que passen els dies i inicien les funcions de succió, plor, moviment… Així i tot, de vegades aquesta resolució pot ser incompleta, especialment en aquests parts més difícils o instrumentalitzats.

Aquestes tensions cranials i cervicals a part de les manifestacions abans explicades poden conduir a asimetries de la boca, creant trastorns de succió, i com a conseqüència influir en l’erupció de les dents o provocar malformacions en les arcades dentals. Una succió alterada podrà condicionar a una ingesta d’aire durant la presa, podent provocar regurgitacions, gasos, malestar, còlics recurrents, alteracions en el trànsit intestinal del nadó i una mala instauració de la lactància materna.

Són aquests motius els que fan important la valoració i tractament osteopàtic durant la primera infància.
S’utilitzen tècniques estructurals i funcionals on s’exerceix una sèrie de pressions molt suaus com a tractament i resoldre tensions en el nadó.

El tractament osteopàtic pels còlics tenen molt bons resultats. Si a més sumem un bon assessorament per millorar la postura i la presa “agarre” els resultats es veuran des de la primera sessió amb un nadó més tranquil.

Infants

Passat l’etapa de 0-3 anys, és important continuar fent un seguiment pel que fa a el desenvolupament psicomotor, habilitats motrius, dificultats o alteracions posturals que sovint pares poden explicar. En arribar als 6-7 anys les tècniques que s’utilitzen ja són molt semblants a les utilitzades amb els adults. Estem en un procés de creixement i és molt important fer un seguiment per evitar possibles alteracions posturals i estructurals.
Valorar la postura, asimetries en les extremitats, dificultats en l’esport, molèsties que ens explica…, seran punts claus a tenir en compte en l’exploració i en el tractament del nen.